DIPA és l’acrònim de la diisopropilamina, una amina secundària que la indústria utilitza per extreure el diòxid de carboni (CO₂) de fluxos de gasos de combustió. Afegir DIPA a una membrana de polisulfona podria millorar el rendiment de la captura de CO₂, i aquest és el següent pas del projecte CAPTACO2.

La imatge mostra la microscopia d’una de les membranes que s’han preparat afegint DIPA a la polisulfona. És la microscopia d’un tall transversal on també s’hi poden apreciar els microporus que comuniquen els dos costats de la membrana.

El projecte CAPTACO2 usa les membranes de la manera següent: la cara externa de la membrana està en contacte amb l’atmosfera mentre que la cara interna està en contacte amb un hidròxid. El diòxid de carboni atravessa llavors la membrana a través dels porus i es barreja amb l’hidròxid, formant carbonat.

Els testos inclouen diferents alternatives de membrana, en funció de la concentració de DIPA, el gruix de la membrana, i el mètode de precipitació. S’assajaran un total de nou membranes diferents.

La imatge inferior mostra el mòdul d’assaig que es farà servir. Té una superfície de contacte molt major, permetent un estudi del procés de captació de CO₂ molt més acurat.