Les dades que s’han publicat avui en el marc del programa Copernicus de la Unió Europea mostren que hem deixat enrere el febrer més càlid de la història, superant per un ampli marge la tendència d’increment de temperatures registrada aquests darrers anys.

Com mostra el gràfic, la temperatura superficial de l’aire va superar el límit de 2^oC durant els primers dies del mes (del 8 a l’11 de Febrer).

Aquest rècord de temperatura també es trasllada a les masses oceàniques extrapolars:

Amb un increment de temperatura molt important aquests primers mesos de l’any, ja venint d’una segona meitat del 2023 excepcionalment càlida.

Aquest desequilibri global ha tingut un impacte molt important a l’extensió de gel antàrtic:

I també a l’extensió del gel àrtic, encara que no tant com el 2012:

Aquestes dades no conviden a l’optimisme.

La nostra activitat està provocant un desajust energètic de dimensions colossals: l’increment de gasos d’efecte hivernacle fa que un percentatge més gran de l’energia que ens arriba del sol es quedi a l’atmosfera i que per tant escalfi aire i oceans.

I és que malgrat les crides generals a la descarbonització, la quantitat de CO2 a l’atmosfera no deixa d’augmentar:

L’arrel del problema és clara, però la nostra addicció als combustibles fòssils complica la solució. Cada dia que passa el problema es fa més gran.

Què podem fer?

1- Descarbonitzar més ràpid

2- Treure el CO₂ que ja hem emès en excés i que és a l’atmosfera

3- Gastar menys recursos ja sigui perquè la societat canvia els hàbits i/o perquè es fa més petita

4- Arriscar-nos a posar en marxa la geoenginyeria

Si no ho aconseguim per nosaltres mateixos el sistema ens col·locarà al nostre lloc. Pel nostre propi interès més ens val fer-ho nosaltres i que no sigui la Terra qui ens hagi de marcar els límits.

I no només hem de pensar en nosaltres mateixos, sinó també en els que vindran després nostre i en la resta d’éssers vius amb els que compartim el planeta.