La COP26 encara la recta final i tothom espera que la humanitat, dividida en diferents països, arribi a un acord per anar més enllà de les paraules i establir uns mecanismes per realment limitar l’escalfament del planeta als 1,5ºC que va fixar l’acord de París.

Limitar l’escalfament, segons ha indicat el IPCC en els seus informes, implica reduir inmediatament les emissions de gasos d’efecte hivernacle i esdevenir negatius en carboni a l’any 2050, és a dir, que la humanitat tregui de l’aire més CO2 del que hi aboca.

La inèrcia que portem no indica que vagi a ser una tasca fàcil:

Segons es pot veure a la gràfica les emissions sofreixen una acceleració molt important a partir de l’any 1950, amb la baixada al 2020 per la pandèmia però amb tornada prevista a nivells de anteriors aquest 2021.

Mirem ara què ha passat amb la població mundial durant aquest temps (en milions de persones, fonts Gapminder & UN):

I amb el PIB (en dòlars del 2011, fonts World Bank & Madison):

Finalment, el consum d’energia ha estat el següent (font Universitat de Columbia):

Està clar doncs que a l’incrementar-se la població també s’ha incrementat el consum, tot això sustentat per uns requisits energètics cada cop més importants, satisfets en gran mesura per combustibles fòssils (80% a dia d’avui) que han anat omplint l’atmosfera de CO2 (i altres gasos d’efecte hivernacle) al ser utilitzats.

A més a més la humanitat necessita cada cop més extensió de terra de cultiu i més caps de bestiar per ser alimentada. Cal afegir les emissions causades per l’agricultura i la ramaderia, i també per la deforestació.

La foto de la generació global d’emissions al 2016 és la següent:

Amb aquestes dades a la mà, per tal de reduir les emissions ens cal, com a mínim:

1. canviar les nostres fonts d’energia
2. canviar com produïm béns industrials
3. tenir menys caps de bestiar
4. ser més eficients energèticament

I tot això dins d’una tendència de creixement de la població que posa les coses més difícils.

Sense entrar en consideracions sobre com hauríem d’adaptar el nostre model econòmic i social per fer front al canvi climàtic i de la impossibilitat de créixer indefinidament en un planeta finit, ens centrarem en l’energia ja que genera un 70% de les emissions mundials.

Partint de la base que no és probable que les necessitats energètiques mundials es redueixin en un futur proper, hem de tenir en compte les alternatives que tenim als combustibles fòssils: l’energia nuclear, la hidroelèctrica i les renovables.

L’energia nuclear té com a avantatge principal la previsibilitat i estabilitat de la producció energètica, però té limitacions referents a la seguretat i a la generació de residus radioactius. La seva tecnologia segurament millorarà, però probablement mantingui una aportació baixa a la producció d’energia.

La hidroelèctrica ja està gairebé tota explotada. És font de tensions geopolítiques en aquells embassaments situats en rius que atravessen diferents països, a banda que depèn d’un règim pluviomètric més incert degut al canvi climàtic.

Les energies renovables semblen ser la millor alternativa. I quan abans s’implementin, millor. Però tenen vàries limitacions. No dónen l’energia de forma contínua perquè el vent no bufa sempre i el sol no el veiem sempre brillar. Per això serà necessari acumular energia, reduint-ne l’eficiència total. A més a més per funcionar requereixen components que són finits i altament concentrats geogràficament, com terres rares o cobalt, i amb una mineria molt poc sostenible.

Així doncs, malgrat lamentablement no sigui el millor pel clima, la humanitat serà previsiblement dependent dels combustibles fòssils durant uns quants anys més, sempre que es vulgui evitar un colapse econòmic i social sense precedents.

Per això a la majoria de països els costa tant agafar compromisos ambiciosos, concrets i vinculants de reducció d’emissions.

No tindrem doncs més remei que capturar diòxid de carboni. CO2 ja emès i CO2 que continuarem emetent durant aquests propers anys. I també caldrà confiar en que l’ingeni de l’ésser humà fagi funcionar altres fonts d’energia com el reactor de fusió.

Com més triguem a desplegar l’eliminació massiva de CO2 de l’atmosfera, més profunds i duradors seran els efectes del canvi climàtic. I la nostra capacitat de cooperació amb la resta d’éssers humans i la nostra solidaritat cap la resta d’espècies marcaran finalment quant mal li fem al planeta.