El projecte CAPTACO2, dedicat al desenvolupament d’un equip de captació de diòxid de carboni atmosfèric de sobretaula, realitzat per la doctoranda Anna Mas a la Universitat Rovira i Virgili – Eurecat de Tarragona, ha fet un altre pas endavant en la seva la investigació millorant el sistema que s’utilitza per mesurar les prestacions del sistema de captació.

Fins ara s’utilizava un mòdul que integra un volum d’aire tancat en el qual s’hi fa entrar diòxid de carboni de forma coneguda. Part d’aquest diòxid de carboni s’absorbeix, i llavors dins del mòdul en queda menys quantitat de la que hi hauria si no hi hagués absorció. Mesurant doncs la quantitat de diòxid de carboni dins del mòdul al llarg del temps es pot conèixer quanta abosorció es produeix.

Aquest sistema, malgrat ha servit per extreure dades interessants té dues limitacions importants. La primera és que el volum d’aire tancat del mòdul és petit. La segona és que no és possible utilitzar aire atmosfèric perquè la concentració de diòxid de carboni en l’aire ambient dels laboratoris no és constant.

Aquestes limitacions desapareixen a l’utilitzar una cambra climàtica, element que es pot entendre com una habitació a petita escala. En el nostre cas és un armari hermètic amb un volum molt superior al del mòdul, que quan es tanca conté aire ambient real amb la concentració de diòxid de carboni que hi ha en aquell mateix moment en l’aire del laboratori.

El mòdul queda dins de la cambra climàtica i va absorbint diòxid de carboni. Mesurant-ne llavors la quantitat dins de la cambra es pot conèixer l’eficiència de l’absorció que té el mòdul.

A la imatge es pot veure el mòdul experimental a dins de la cambra climàtica. El mòdul té instal·lada una membrana especial d’intercanvi de gasos i està connectat a l’exterior mitjançant diferents tubs i cables que permeten fer les mesures i control·lar el sistema.