El projecte CAPTACO2, encapçalat per la doctoranda Anna Mas i que té com a objectiu la captura del diòxid de carboni de l’ambient mitjançant un mòdul captador de tamany reduït, està generant dades molt interessants.

Ajustar tots els elements que composen l’experiment tal i com es detalla en el post “CAPTACO2 – Assaigos d’absorció” no ha estat fàcil. Especialment complicada ha resultat la posada a punt del cromatògraf de gasos ja que calia ajustar la configuració dels paràmetres de control i sobretot del flux d’aire incident.

Amb l’experiment en marxa, les dades que anem rebent permeten estudiar com va evolucionant la quantitat de diòxid de carboni que hi ha dins del mòdul d’absorció al llarg del temps per traçar-les en un gràfic i poder comparar diferents resultats.

El mòdul en el qual s’absorbeix el diòxid de carboni rep aire de composició coneguda, amb una concentració de CO₂ de 400ppm similar a l’aire atmosfèric, i el cromatògraf de gasos dóna la concentració de CO₂ a la sortida, concentració que va variant. A partir d’aquestes dades es pot saber quina quantitat de diòxid de carboni s’ha absorbit, i també amb quina velocitat s’ha absorbit.

I això és el que es mostra al gràfic. S’hi observen veure diferents corbes d’absorció en funció del tipus d’absorbent i del tipus de membrana utilitzats. Per exemple, la línia verda (Config 2) es correspon a un experiment en el qual l’absorbent és KOH (hidròxid de potassi) i no hi ha membrana de separació entre l’aire i l’absorbent, condicions que proporcionen una absorció molt ràpida.

Altres configuracions no proporcionen uns resultats tan bons, però és justament tota aquesta informació la que permet avançar en la investigació amb l’objectiu de maximitzar el rendiment en l’absorció de diòxid de carboni, per així poder lluitar contra el canvi climàtic.